INICI
 



On vivien els Orobitg l'any 1497

Regnava Ferran el Catòlic quan es va dur a terme el Fogatge del 1497. Es tractava d'un cens on es registraven els cap de casa (els representants d'una família, una llar, un foc) de Catalunya.

Entre ells trobem a:

  • Guim Arovix a Gramuntell
  • Pere Orevix çabater a Cervera
  • Anthoni Orovig i Johan Oromir a Granyanella.

Arreu de Catalunya també trobem onze famílies Oromir però creiem que es tracta d'un cognom d'origen diferent. De totes maneres, la presència d'un Oromir a Granyanella podria respondre a la necessitat de diferenciar dues famílies amb el mateix cognom...

Les pestes del s. XIV, la guerra contra Joan II i l'expulsió dels jueus havien minvat molt la població de Catalunya.
 





On vivien els Orobitg l'any 1553

Igual que en el Fogatge realitzat al 1497, en el Fogatge de l'any 1553 els Orobitg de Catalunya continuen concentrant-se a la mateixa zona.

  • A Gramuntell hi hem trobat a Gabriell Oranig, però sospitem que és descendent de Guim Arovix del 1497 per dos motius: no hi ha cap altre cognom similar al poble i 33 anys després tenim documentat a Gramuntell a Pere Oromig.
  • A Granyena hi havia un capellà anomenat Montserrat Oronig, i és queMontserrat era un nom masculí a l'època!
  • A Granyanella hi apareixen Antoni Arovig, la viuda Aroviga i Joan Aromir. Continuem pensant que a Granyanella hi havien dues branques d'Orobitg i que al Sr Aromir li van modificar lleugerament el cognom per diferenciar-lo.
  • Per primera vegada trobem presència d'Orobitg a Verdú: Antoni Orovig i Joan Oromig.
  • Sorprenentment a Cervera no hi consta cap Orobitg.
  



On vivien els Orobitg als segles XVII i XVIII

Un dels temes que tenim pendents és l'estudi dels censos realitzats a Catalunya els anys 1687, 1718 i 1787.

Sense aquestes dades, no ens podem aventurar a ser concrets, però alguns documents ens demostren que els Orobitg es van anar escampant per Catalunya. A banda de ser presents a Cervera, Granyena, Granyanella, Verdú i Gramuntell, els Orobitg es van establir a Tàrrega, a Térmens i, posteriorment, a Sabadell.