INICI


Un cognom poc habitual obliga a deletrejar-lo contínuament i a parar atenció amb els documents importats. Qualsevol petit error administratiu pot comportar molts maldecaps. Però, què passava fa uns anys, quan els nostres avantpassats eren analfabets i no sabien escriure el seu cognom?

Com s’ha escrit Orobitg al llarg dels segles

Malgrat la manera d’escriure els cognoms depenia bàsicament de com interpretava els sons l’escrivent, aquest és un resum de l’evolució del cognom en els documents consultats:

 

s. XIII – ORVIG:
En l’únic que s’ha localitzat fins ara del s. XIII, hi apareix el cognom sense la segona O.

s. XIV – ORVIG, OROVIG:
L’aparició de la B (Orbig) enlloc de la V (Orvig) en un cas puntual sembla que podria ser deguda a la necessitat de diferenciar dos caps de casa amb el mateix cognom. Aquest fet es repeteix sobint al llarg de la història. A partir del 1366, el cognom presentarà sempre la segona O.

s. XV - OROVIG:
La versió més extesa és OROVIG, tot i que apareixen dues variant que no tornem a trobar més (Orevix i Arovix). En un mateix poble coincideixen un Orovig i un Oromir; dubtem de si Oromir va ser una fórmula creada per diferenciar les dues famílies.

s. XVI – OROVIG:
Continuen sobintejant els Orovig, però també apareixen Arovig, Oromig i Oranig ! A finals d’aquest segle es comença a utilitzar la terminació –ITG, Orovitg.

s. XVII – OROVIG, OROVITG:
Cohesteixen les dues versions, però en la segona meitat de s. XVII s’imposa OROVITG. També es dónen variants pintoresques, com Orevitg i Horevitg.

s. XVIII – OROVITG:
Durant el s.XVIII alguns documents són signats directament per membres de la família Orobitg. Sembla que l’alfabetització comença a introduir-se a la Catalunya rural. Tot i que les versions són molt diverses, Orovitg és la més freqüent.

s. XIX – OROVITG – OROBITG:
Per primera vegada s’escriu amb freqüència Orobitg amb B enlloc de V. Aquesta variació podria ser deguda al procés de castellanització i a l’analfabetisme encara present entre els Orobitg.

s. XX – OROBITG:
S’imposa clarament la versió amb B, mentre que l’acabament en –ITG ja s’havia consolidat al llarg del segle XVIII.

   

Dos exemples del s. XVIII

L'any 1772 Jaume Orobitg signava aquest document fent gala d'una caligrafia neta i refinada, força més entenedora que la de l'escrivent del notari Josep Armengol. Jaume Orobitg vivia a Cervera i pertanyia una nissaga d'Orobitg membres del gremi de "mestres de cases" (constructors), raó per la qual hauria rebut una bona educació. Tot i això, Jaume escriu el seu cognom amb V i el del seu pare amb B !
 

Transcripció:

"... per mi Jaume Orovitg y per Francesch Orobitg mon pare y de sa voluntat firmo jo Jaume Orovitg.
En poder de mi Josep Armengol y Perello notari --------- collegiat de Cervera y afirmo coneixer els dits confessants y que dit Jaume Orovitg per ell y per dit son pare per no saber de escriure y de sa voluntat ho firma de sa ma."
    


L'any 1766 Julià Orobitg pactava el seu matrimoni amb Margarida Magre. Julià i el seu pare Francesc residien a Granyanella, es dedicaven a la pagesia i escrivien el seu nom amb certes dificultats. Julià era el futur hereu però va morir prematurament i sense descendència.


Transcripció:

"Felip Magre, Francesch Orovig, Jolià Orovix. Per las nombradas Madalena Magre y Margarida Orovig y Magre per dir no saber escriure de sa voluntat y presencia firmo jo Francisco ..."




Variants actuals del cognom Orobitg

Actualment, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya IDESCAT (www.idescat.es) del 31/12/00, a Catalunya existeixen dues variants clares d’Orobitg: Orovitg i Arobitg, tot i ser cognoms encara molt més minoritaris que Orobitg. La resta de versions, les més antigues (Orovig, Arovig, Orevitg, Oromig) i les més atípiques (Orovix, Arovix, Orevix, Arovitg,...) trobades en els documents, han desaparegut.

Logo Institut d'Estadística de Catalunya


Així mateix, subsisteix un cognom que podria procedir d'Orobitg, i que té dues variants: Oronich i Oranich. A partir del 1497, en què apareix un primer Orobitg a Gramuntell, van haver-hi membres d'aquesta família en aquest poble, almenys fins al s. XVII. Però en el cens dut a terme l'any 1553, a Gramuntell hi apareix un Oranig!

Al llarg de la història s'ha donat una certa confusió entre els cognoms Orobitg i Oromí, possiblement per la necessitat de diferenciar famílies d'un mateix poble. Tot i dubtar d'un hipotètic origen comú, cal remarcar que actualment els cognoms Oromí, Aromí i Arumí estan força més extesos que Orobitg.

Segons dades de l'Idescat, a Catalunya 317 persones porten Orobitg com a 1er o com a 2n cognom. Això suposa que els Orobitg som el 0,005% del total de la població de Catalunya.
Dins el rànquing dels cognoms més habituals a Catalunya (del cognom més habitual –Garcia-, al que menys persones porten), Orobitg es troba en el lloc 4.393, Orovitg en el lloc 32.535 i Arobitg en el lloc 35.759.