 |
|
|
|
La
llegenda
A
la nostra família una mena de llegenda, que ha passat de pares
a fills des de temps remots, explica l'origen del cognom Orobitg. Segons
sembla, el cognom el va portar a Catalunya un soldat rus.
No podem saber si algun avi imaginatiu va inventar aquesta explicació
un dia a la vora del foc per impressionar els seus néts. Però
no sembla massa probable que en una societat relativament tancada i amb
pocs recursos culturals algú pogués inventar una història
tan estrafolària... En qualsevol cas la llegenda ha arribat als
nostres dies i cal tenir-la en consideració.
|
 |
|
|
Soldat
medieval |
|
 |
L'opinió dels experts
- FRANCESC
DE BORJA MOLL: A l'obra "Els llinatges catalans" de l'erudit
Francesc de Borja Moll, es menciona breument l'origen del cognom Orobitg.
El classifica entre els cognoms d'origen germànic i, sense
donar més detalls, diu textualment:
"Orovig.
Orobig. Orobitg. Orabitg. Arovitx. Revig. De Ordwig,
compost per ort (espasa) i wig
(combat)."
- JAIME
DE QUEREXETA: Etimòleg basc autor del "Diccionario Onomástico
y Heráldico Vasco" (1970). Opina que Orobitg és
una variant més de cognoms bascos com Orobi, Orobit, Orobio,
Orobia, Borobio i Borobia.
En aquest cas, Orobi significaria "lloc d'ordi"
o "lloc on creix l'ordi", donat que està format per
oro (ordi) i el sufix locatiu bi
(lloc de).
|
|
|
|
| Francesc
de Borja Moll |
|
|
Les nostres hipòtesis Partint
de la base que som entusiates de la història però que mai
hem rebut una formació específica, exposem les nostres opinions
sorgides de les dades obtingudes i intentant aplicar raonaments coherents.
També hem considerat un factor poc rellevant la manera en què
Orobitg s'ha escrit al llarg dels anys. Entre el 1249 i el s.XVIII els
Orobitg eren analfabets i no sabien escriure el seu cognom. Així
mateix, a partir del s.XVIII les versions són d'allò més
diverses. Per contra, ens hem centrat en la pronunciació com a
factor clau per intentar comparar el nostre cognom amb els d'altres zones
del món.
|
|
|
|
 |
|
 |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
