Origen

ORIGEN RUS

Malgrat no hi ha evidències que confirmin que el cognom Orobitg arribés de fora de Catalunya, la llegenda ens ha empès a interessar-nos pels cognoms russos i pels tàrtars, nom que rebien els qui procedien de l’Europa oriental i Rússia a l’Edat Mitjana.

Els Horowitz

Fa uns anys, ens va cridar l’atenció el cognom d’un cèlebre pianista d’origen rus i afincat als EEUU, Vladimir Horowitz. Amb molta imaginació i cap rigor científic, de seguida vam aventurar-nos a explicar un possible origen comú:

La H del cognom, en ser muda en català, s’hauria perdut (Horowitz --> Orowitz)
La W, una lletra poc utilitzada en català, els escrivents l’haurien convertida en V (Orowitz --> Orovitz)
El final del cognom, encara avui en dia, resulta difícil d’escriure i ha portat a innombrables versions. A més, la Z escrita en minúscula pot confondre’s ràpidament en una G (Orovitz --> Orovitg)

Possible evolució del cognom Horowitz

Amb l’arribada d’internet vam localitzar una pàgina web molt completa que desmuntava la possibilitat que existís algun vincle entre els Horowitz i els Orobitg.

En ella (www.geocities.com/horowitzassociation/) s’explica que els Horowitz són una família jueva d'origen txec . Segons sembla, uns jueus que foren expulsats d’Espanya a finals del s.XV es van traslladar a una vila txeca situada prop de Praga anomenada Horevice. Posteriorment, en traslladar-se a viure a Praga, van adoptar el nom de la vila com a cognom. D’entrada, no tenim constància que els Orobitg fossin jueus, un detall que els document de ben segur haurien mencionat. Però si el naixement del cognom Horowitz data del s.XV i se sap que al 1249 ja hi havia un Orovig a Cervera, llavors cal descartar que els dos cognoms tinguin un origen comú.

Actualment aquest és un cognom força extès a Rússia, Rep. Txeca, Eslovàquia, Polònia, Alemanya, Israel i els EEUU, un fet gens estrany si tenim en compte que la mobilitat del poble jueu sempre ha estat molt elevada, per causes a vegades voluntàries i a vegades forçoses.

Logo Horowitz Association

Els tàrtars

Des del s.XIII a Catalunya van arribar persones procedents dels llocs més diversos. Alguns van venir lliurement i altres van ser portats com a esclaus. Entre els esclaus de les famílies benestants n’hi havia de tàrtars. En aquells temps, tàrtar era el nom que es donava a Occident a qualsevol individu procedent d’una àmplia zona asiàtica dominada o habitada pels tàrtars, que s’estenia des de la Mar Negra fins a les Costes de l’Oceà Pacífic.

Mapa de l'Europa del s. XV publicat l'any 1905, on apareix la denominació "tàrtar" sota el nom de Rússia. Les terres situades a l'est de la Mar Negra (senyalades amb un cercle), eren considerades zona de tàrtars.

Mapa d'Europa antic on apareix Tartaria.

Malgrat pugui sorprendre, a l’Edat Mitjana també es viatjava a terres llunyanes. Els motius eren diversos: les croades a Terra Santa (cristianització del Pròxim Orient i del nord d’Àfrica), comercialització de productes exòtics (safrà, espècies, sedes, tints, or, corall,…), immigració en busca d’un lloc on guanyar-se la vida o fugint d’un conflicte bèl.lic, etc.

Si bé és cert que no hem trobat cap document on es mencioni a un Orobitg d’origen estranger i que tampoc coneixem els detalls de la migració dels tàrtars a Occident, l’existència d’aquests immigrants proporciona un cert grau de credibilitat a la llegenda.

Tot i això, cal recordar que l’Orobitg més antic s’ha localitzat al 1249, just en el temps en què s’iniciaren les onades migratòries, l’esclavatge i les rutes comercials amb orient. Però l'Orobitg del 1249 posseïa una terra, per tant, no era un esclau. Tanmanteix, amb el temps els esclaus podien aconseguir la llibertat i arribar a posseir terres.

Actualment existeix una república russa anomenada Tartarstan, situada al centre de Rússia. La seva població és de 3.873.600 habitants, un 44% russos i 48% tàrtars.

Localització de la República del Tatarstan en la Rússia actual, un minúscul testimoni de la importància dels tàrtàrs a l’Edat Mitjana.

ORIGEN RUS
	Malgrat no hi ha evidències que confirmin que el cognom Orobitg arribés de fora de Catalunya, la llegenda ens ha empès a interessar-nos pels cognoms russos i pels tàrtars, nom que rebien els qui procedien de l’Europa oriental i Rússia a l’Edat Mitjana.
	Els Horowitz Fa uns anys, ens va cridar l’atenció el cognom d’un cèlebre pianista d’origen rus i afincat als EEUU, Vladimir Horowitz. Amb molta imaginació i cap rigor científic, de seguida vam aventurar-nos a explicar un possible origen comú:
	La H del cognom, en ser muda en català, s’hauria perdut (Horowitz --> Orowitz) La W, una lletra poc utilitzada en català, els escrivents l’haurien convertida en V (Orowitz --> Orovitz) El final del cognom, encara avui en dia, resulta difícil d’escriure i ha portat a innombrables versions. A més, la Z escrita en minúscula pot confondre’s ràpidament en una G (Orovitz --> Orovitg)
			Possible evolució del cognom Horowitz
	Amb l’arribada d’internet vam localitzar una pàgina web molt completa que desmuntava la possibilitat que existís algun vincle entre els Horowitz i els Orobitg. En ella (www.geocities.com/horowitzassociation/) s’explica que els Horowitz són una família jueva d'origen txec . Segons sembla, uns jueus que foren expulsats d’Espanya a finals del s.XV es van traslladar a una vila txeca situada prop de Praga anomenada Horevice. Posteriorment, en traslladar-se a viure a Praga, van adoptar el nom de la vila com a cognom. D’entrada, no tenim constància que els Orobitg fossin jueus, un detall que els document de ben segur haurien mencionat. Però si el naixement del cognom Horowitz data del s.XV i se sap que al 1249 ja hi havia un Orovig a Cervera, llavors cal descartar que els dos cognoms tinguin un origen comú. Actualment aquest és un cognom força extès a Rússia, Rep. Txeca, Eslovàquia, Polònia, Alemanya, Israel i els EEUU, un fet gens estrany si tenim en compte que la mobilitat del poble jueu sempre ha estat molt elevada, per causes a vegades voluntàries i a vegades forçoses.
			Logo Horowitz Association
	Els tàrtars Des del s.XIII a Catalunya van arribar persones procedents dels llocs més diversos. Alguns van venir lliurement i altres van ser portats com a esclaus. Entre els esclaus de les famílies benestants n’hi havia de tàrtars. En aquells temps, tàrtar era el nom que es donava a Occident a qualsevol individu procedent d’una àmplia zona asiàtica dominada o habitada pels tàrtars, que s’estenia des de la Mar Negra fins a les Costes de l’Oceà Pacífic.

	Mapa de l'Europa del s. XV publicat l'any 1905, on apareix la denominació "tàrtar" sota el nom de Rússia. Les terres situades a l'est de la Mar Negra (senyalades amb un cercle), eren considerades zona de tàrtars.	Mapa d'Europa antic on apareix Tartaria.
	Malgrat pugui sorprendre, a l’Edat Mitjana també es viatjava a terres llunyanes. Els motius eren diversos: les croades a Terra Santa (cristianització del Pròxim Orient i del nord d’Àfrica), comercialització de productes exòtics (safrà, espècies, sedes, tints, or, corall,…), immigració en busca d’un lloc on guanyar-se la vida o fugint d’un conflicte bèl.lic, etc.
	Si bé és cert que no hem trobat cap document on es mencioni a un Orobitg d’origen estranger i que tampoc coneixem els detalls de la migració dels tàrtars a Occident, l’existència d’aquests immigrants proporciona un cert grau de credibilitat a la llegenda. Tot i això, cal recordar que l’Orobitg més antic s’ha localitzat al 1249, just en el temps en què s’iniciaren les onades migratòries, l’esclavatge i les rutes comercials amb orient. Però l'Orobitg del 1249 posseïa una terra, per tant, no era un esclau. Tanmanteix, amb el temps els esclaus podien aconseguir la llibertat i arribar a posseir terres. Actualment existeix una república russa anomenada Tartarstan, situada al centre de Rússia. La seva població és de 3.873.600 habitants, un 44% russos i 48% tàrtars.

	Localització de la República del Tatarstan en la Rússia actual, un minúscul testimoni de la importància dels tàrtàrs a l’Edat Mitjana.