| |
|
|
|
 |
1497:
Granyanella comptava amb uns 60 habitants i Catalunya en tenia
uns 300.000.
1492:
Cristòfol Colom descobreix d'Amèrica. Expulsió
dels jueus.
1487:
Ferran el catòlic fa establir a Barcelona el Tribunal del
Sant Ofici (Inquisició) seguint el model de Castella.
1486:
Sentència Arbitral de Guadalupe: abolició definitiva
de les servituds però amb una compensació econòmica
pels senyors feudals.
1465:
Rendició de Cervera a Joan II. La guerra i les contínues
pestes i epidèmies deixen Cervera devastada i sense aliments.
1462-72:
Guerra civil provocada per la negativa dels pagesos remences a
sotmetre's a les servituds feudals.
1450:
Els pagesos remences demanen l'abolició dels mals usos
i les servituds mitjançant un plet a l'Audiència
Reial.
1443:
Arran de la política de conquestes d'Alfons IV el magnànim,
s'estableix un consolat català a Dubrovnik (costa de Croàcia).
1442:
Alfons IV el magnànim és coronat rei de Nàpols.
Des d'allà porta a terme el seu projecte d'expansió
per la Mediterrània.
Al llarg
s.XV: Creix el call de Cervera enmig d'un clima d'hostilitat
permanent que obliga als jueus a viure reclosos.
1412:
Compromís de Casp: Tres representants de cada regne (Catalunya,
Aragó i València) escullen a Ferran d'Antequera
com a successor de Martí l'Humà, mort sense
descendència.
Inici s.XV:
Cervera tenia una incipient escola de gramàtica i lògica.
Calia pagar per assistir-hi.
1349:
Assalts als calls, els quals estaven sota la protecció
del Rei. Es culpa als jueus de la propagació de la Pesta
Negra a Europa.
1333:
"Lo mal any primer": S'inicia un cicle de pestes i males
collites.
Finals
s.XIII: Jaume II autoritza l'ampliació del call
jueu de Cervera.
1282:
Pere II el gran guanya el tron de Sicília amb l'ajuda dels
almogàvers, un estratègic punt comercial i militar.
1269:
La croada de Jaume I a Palestina no arriba a destí a causa
d'una tempesta.
1238:
Jaume I conquereix València.
1230:
Berenguer de Cervera eximeix als habitants de Granyanella dels
mals usos senyorials.
1229:
Jaume I conquereix Mallorca
1221-84:
Regnat d'Alfons X el savi, rei de Castella.
1212:
Arnalt de Cervera deixa a Berenguer de Cervera "lo castell
de Granyanella ab sos termens".
|
| |
|
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
|
| |
|
|
1497:
En el regnat de Ferran el catòlic es va dur a terme un fogatge
l'any 1497. Consistia en elaborar un cens on es registraven els caps
de casa (les llars, els focs) de tot Catalunya. Entre ells trobem
a Pere Orevix, çabater a Cervera, Anthoni Orovig i Johan Oromir
a Granyanella i Guim Arovix a Gramuntell.
Arreu de Catalunya també existia el cognom Oromir, el qual
probablement es va usar per diferenciar els dos caps de casa Orobitg
de Granyanella
1332-33:
El govern municipal de la Cervera de l'època estava en
mans del Consell, organisme que en les seves reunions comptava
amb la presència dels principals caps de casa. Entre ells
trobem Bernat Orbig, Jacme Orvig i Ponç Orvig. A més,
sabem que els qui assitien als Consells (els anomenats prohoms)
tenien algun tipus de possessió (casa, terra, petit comerç,
...). Això indica que els Orobitg del s. XIV no pertanyien
a l'esglaó més baix de l'estructura social, format
pels servents, aprenents, esclaus, etc.
1392:
En el testament de Mateu Bonjoch de Granyanella, es menciona
a Berenguer Orovig i a Pere Orovig, ambdós pagesos de
Granyanella i propietaris de terres que limitaven amb les del
difunt. A més, Pere Orovig i la seva esposa Guillolmoneta
són els marmessors de Mateu Bonjoch, mentre que Pere
Orovig sembla que no té cap relació familiar amb
cap d'ells dos. Probablement a Granyanella hi havia dues branques
de la família Orobitg.
1249:
Eren temps de Jaume I quan Ramon de Cervera i Guillem de Cervera
van vendre una terra a determinats homes de Cervera. En la descripció
de la ubicació del terreny venut apareix Arnaldi Orvig
com a propietari d'una terra que hi limitava. En va quedar constància
al Llibre dels Privilegis de Cervera (1182-1456), on es registraven
tots els fets importants que afectaven la vila. En aquells temps
estava sota jurisdicció directa del rei català.
1366:
Pere III el cerimoniós fou autoritzat pel Papa Urbà
V a organitzar una col.lecta entre el clergat del seu regne
per tal de finançar les Croades per la Mediterrània.
Aquest tribut s'anomenava dècima ja que consistia a pagar
el 10% de la renda anual a partir d'un mínim de 20 sous
anuals. Entre els clergues del deganat de Cervera apareix Guillemum
Orovig, rector de l'altar de Sant Miquel, el qual contribueix
amb un dels imports més modestos: 3 sous.Malgrat aquest
document és posterior als estralls més importants
de la Pesta Negra, Cervera comptava amb 97 clergues. Si hi afegim
els de la resta de poblets del deganat, en total són
171 els contribuents a la dècima.
1449:
Joan Orovig i Pere Orovig són testimonis en una escriptura
de l'abat de Poblet referent a Granyanella. En un temps en què
la pagesia catalana reclamava l'abolició dels mals usos,
sembla que el poble de Granyanella referma amb aquest document
el seu lligam feudal amb el Monestir de Poblet.
Recordem que Berenguer de Cervera ja va eximir als habitants
de Granyanella dels mals usos l'any 1.212, encara que es continuava
contribuïnt econòmicament en favor de Poblet en
motiu del vassallatge.
|
|
|
Els Orobitg
Les dades corresponents a aquesta època no són
molt nombroses però són força significatives.
s. XIII: Al 1249 trobem un Arnaldi Orobitg a
Cervera que és propietari d'una terra. En aquells temps
remots això reflectia una certa capacitat econòmica.
s. XIV: Fent un salt de 100 anys, a mitjans del
s. XIV a Cervera ja hi havia 3 caps de casa de nom Orobitg. A
finals del mateix segle trobem els primers Orobitg a Granyanella
amb dues famílies, constant que s'ha mantingut gairebé
fins als nostres dies.
s. XV: Continuem tenint testimonis documentals
de la presència dels Orobitg a Cervera i de les dues branques
de Granyanella. Així mateix, l'any 1497 trobem un Orobitg
a Gramuntell per primera vegada.
|
Recerca s. XIII_dades.pdf |
|
 |
Caballer.
Miniatura dels Usatges i
Privilegis de Barcelona (s. XIV) |
|
| |
| 
|
| |
La
Catalunya medieval
Per
situar-nos als inicis de la història particular dels Orobitg
ens hem de remuntar a l'edat mitjana, a la Cervera del 1249 on vivia
Arnaldi Orobitg, la primera referència de l'existència
dels Orobitg de què tenim notícia.
Per aquells temps Cervera feia uns 200 anys que existia, però
tan sols en feia un centenar que els musulmans havien hagut de fugir
de Lleida. L'allunyament de l'amenaça dels sarraïns
atreia als qui buscaven un lloc on establir-se i terres conreables,
però els obligava a viure sota la protecció dels castells.
|
|
|
Torre
de guaita d'Escaló (Pallars Sobirà-Catalunya) |
|
|
 |
El
vassallatge
Els
nou vinguts a Cervera aconseguien ser propietaris directes de les
terres sense haver de sotmetre's a cap vincle de vassallatge. En
canvi, en llocs propers com Granyanella o Verdú, el poble
estava sotmès a un règim feudal que els lligava al
Monestir de Poblet.
La servitud donava potestat al senyor feudal a certs drets abusius
anomenats "mals usos", però els dos pobles mencionats
foren eximits d'aquests abusos al llarg dels s. XII i XIII. Els
règims feudals foren molt severs a la Catalunya Vella (Catalunya
centre i nord), on les revoltes pageses es succeiren fins que l'any
1486 les servituds feudals foren abolides.
|
Monestir
de Sta Maria de Poblet
(Conca de Barberà) |
|
La religió
Les diferents ordres religioses tenien un gran poder i
influència a tots els nivells, des de la vida quotidiana
fins al propi rei. En algun cas, com el dels templers, els clergues
foren víctimes de les ànsies de poder d'altres. Als
pobles convivien cristians, jueus i àrabs conversos.
Els moriscos eren gent humil i molt treballadora, sovint sotmesos
a un senyor feudal. Els jueus vivien en comunitats on mantenien
els seus costums, un elevat nivell cultural i un important poder
econòmic.
Un reflex de la seva influència és que gaudien de
la protecció del rei. L'arribada de sequeres, pestes i plagues
provocava la desesperació de la població, que en culpava
als jueus. Els assalts als calls foren continus i els jueus rebien
un tracte clarament discrimitatori. Finalment els reis Catòlics
signaren un decret d'expulsió l'any 1492. Els moriscos sofriren
el mateix tracte el 1609. |
|
|
Sequeres, plagues i pestes |
|
L'expansió
catalana
La Corona Catalano-Aragonesa visqué un període de
gran expansió territorial per la Mediterrània entre
els s. XIII i XV. El comerç i les croades a Terra Santa foren
el motor d'una època en què la presència catalana
arribà a Sicília, Nàpols, Grècia, la
costa de Iugoslàvia, Albània, Turquia, Palestina,
el nord d'Egipte, el nord d'Àfrica, Xipre,...
|
Nau comerciant
|
|
| |
Les
institucions catalanes
Des del s. XII Cervera tenia un govern municipal, privilegi atorgat
pel rei. En altres llocs un veguer, com a delegat local del comte,
assumia bona part de les competències públiques: cobrament
d'impostos, defensa del territori, aplicació de lleis i ordre
públic.
El poder dels vescomtes abarcava tot el comtat, però sempre
estaven supeditats a les decisions del comte. El rei reunia les
Corts quan calia prendre decicions. Quan la Corona Catalano-Aragonesa
quedà integrada amb Castella, calia l'aprovació de
les Corts per a tirar endavant qualsevol iniciativa vinguda de Castella.
En les Corts celebrades a Cervera l'any 1359 nasqué la Diputació
del General o Generalitat.
|
|
 |
| Cartell
exposició en curs a Cervera |
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
