|
1697:
Nova incursió francesa arriba a ocupar Barcelona. L'ocupació
tan sols dura un mes.
1673-78:
Nova guerra amb França en la qual s'intenta alliberar el
Rosselló.
1652:
Reaparició de les pestes, agreujada per l'escassetat de
les collites. A Cervera hi ha un miler de persones afectades.
1640-52: Guerra dels Segadors
causada pels abusos de les tropes castellanes i per les pretensions
centralistes de Felip IV d'abolir les institucions i privilegis
catalans.
1635:
La monarquia entra en guerra amb França (Guerra del 30
Anys) i l'exèrcit espanyol s'estableix a Catalunya. Obligatorietat
del poble ras a mantenir les tropes.
1632:
2a visita de Felip IV a Cervera.
1628:
Gran sequera i fam. El preu del blat continua pujant desorbitadament.
1626:
Felip IV visita Cervera de pas a Barcelona
1621: Felip IV puja al tron
i el comte-duc d'Olivares assumeix el govern. Les Corts catalanes
es neguen a aportar diners i homes a l'exèrcit que aquest
pretén crear.
1619: Robatori del reliquiari
del Sant Misteri a Cervera. L'instigador del robatori és
penjat a la forca i esquarterat a la Plaça Sta Anna de
Cervera.
1612: Pelegrinació
de Cervera a Montserrat a causa de la sequera.
1609: Felip III ordena l'exili
massiu dels moriscos.
Inici s.XVII: Felip III
demana 1/5 part dels ingressos municipals de Catalunya per finançar
les guerres del seu Imperi. Però les Cort s'hi negaren
donada la mísera realitat catalana.
L'agudització
de la crisi econòmica comporta un increment del bandolerisme.
Al llarg s.XVI: Greu crisi
econòmica a Catalunya. Escassetat de blat, pestes i bandolerisme.
Les "malifetes" més habituals són les
cases de joc i la bruixeria. Més de 400 dones van ser penjades
acusades de bruixeria.
1559: Fi de l'etapa bèl.lica
contra França
1553: Granyanella tenia
uns 75 habitants (17 focs) i Catalunya en tenia uns 350.000.
1545: El Concili de Trento
intenta resoldre els problemes dels catolicisme.
1540: Prodigi de la Vera
Creu a Cervera.
1528: Gran sequera a la
Segarra.
1515-58: Regnat de Carles
I. Màxima expansió del regne de Castella-Aragó
i contínues guerres amb França.
1502: Castella obliga als
moriscos a batejar-se sota amenaça d'expulsió.
1501: Caterina d'Aragó,
filla dels Reis Catòlics, es casa amb Artur d'Anglaterra
i posteriorment, en morir aquest, amb Enric VIII d'Anglaterra.
|
|
|
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
|
|
|
| |
1553:
Igual que en el fogatge realitzat el 1497, l'any 1553 els Orobitg
censats a Catalunya es centren bàsicament a la Segarra:
a Gramuntell, a Granyanella i a Verdú. Curiosament no hi
ha cap Orobitg a Cervera
1536:
Capbreu, document en què cada cap de casa detallava el
seu patrimoni i en pagava el tribut corresponent. En aquest
cas el capbreu es referia als pobles que estaven sota el vassallatge
del Monestir de Poblet. Hi apareixen Joan Oromir, Pere Simó
Orovig i Antoni Orovig a Granyanella. També hi trobem
a Joan Orovig a Verdú.
1585:
Capítols matrimonials entre Pere Orovitg de Gramuntell
i Caterina Calafell datat el 8 de març del 1585. El pare
del nuvi, Gabriel Orovitg, apareix en el fogatge de 1553. És
un document estrany ja que sembla que s'hagués quedat
a mig fer. Per tant, no sabem si el casament es va arribar a
produir.
1586:
Capítols matrimonials entre Antoni Orovitg i Elisabet
Pomés, els dos de Granyanella. Antoni és l'hereu
de Simó Orovitg, el qual apareixia al capbreu del 1536.
1629:
Testament de Jaume Orovig de Granyanella. Mor sense fills i
deixa tot el seu important patrimoni a la seva germana Caterina
Orovig. Sembla que això hauria de suposar l'extinció
d'una de les branques Orobitg de Granyanella, però més
endavant trobem que Caterina està casada amb Isidre Orovitg!
Això significa que o Caterina es va casar amb un parent
directe del mateix cognom o bé que el marit va adoptar
el seu cognom per la condició de Caterina d'hereva d'un
patrimoni important (veure nota del 1676). En el mateix document
es menciona a Joan Orovig com a cap de l'altra branca de Granyanella
i a Magí Orovig de Gramuntell. Cap d'ells és família
directa de Jaume.
1676:
En un capbreu (document en què cada cap de casa detallava
el seu patrimoni i en pagava el corresponent tribut) del Monestir
de Poblet, apareixen les dues branques habituals a Granyanella:
- Isidro Orovitg
i la seva muller Caterina Orovitg com a propietària del
patrimoni familiar.
- Joan Orevitg
1690:
Quan al Monestir de Poblet es nomenava un nou abat, aquest realitzava
unes visites pels seus dominis per donar-se a conèixer,
recordar quins eren els tributs habituals i reclamar l'observança
de la religió i els bons costums. En el llibre de visites
de l'abat Pere Virgili del 1690, es deixa constància
de l'existència de Joan Orevitg i Ramon Horevitg a Granyanella
i Climent Orovitg a Verdú.
1658:
En un document consultat a l'Archivo Nacional Histórico
de Madrid, es menciona a un Joan Orovitg que l'any 1658 era
cap de casa a Granyanella.
|
|
Els
Orobitg dels segles XVI i XVII
Tenim constància
de les dues branques habituals d'Orobitg a Granyanella, però
també hi havia Orobitg a Verdú i Gramuntell. Curiosament
al llarg dels s. XVI i XVII no hem trobat cap referència
documental d'Orobitg a Cervera... Potser això tan sols significa
que hem de continuar treballant-hi!
Els Orobitg d'aquests temps es dediquen a la pagesia, com els seus
antecessors. Tenen terres en propietat, per les quals els de Granyanella
i Verdú continuen pagant els tributs habituals al Monestir
de Poblet. |
|
Recerca s. XVI_dades.pdf |
|
|
|
 |
El
nou món Amb
el descobriment d'Amèrica l'any 1492, la decadència
a Catalunya s'accentua. Mentre la corona espanyola es referma com
a gran potència mundial del moment, a la Mediterrània
la pirateria turca i morisca impedeixen el fructífer comerç
català d'altres temps. A més, els catalans no tingueren
potestat per comerciar amb Amèrica durant molts segles, fins
el 1778.
Malgrat tot, Catalunya i Castella es mantenen al marge de l'esclat
de les revoltes religioses europees, gràcies al poder i influència
dels estaments religiosos en la vida social i política espanyola.
Una de les incògnites que la història encara manté
fa referència a la veritable nacionalitat del descobridor
d'Amèrica i els motius que el van dur a amagar-la. Diverses
teories defensen que Cristòfor Colom era català. Entre
elles, una explica que era fill de Tarroja, a la Segarra.
|
|
| Cristòfor
Colom
|
|
Les relacions entre Catalunya i Castella
Els diferents reis
espanyols intentaren retallar progressivament el poder de decisió
de les institucions pròpies dels catalans i uniformitzar
els diferents regnes d'Espanya. La pèrdua de riquesa de Catalunya
va suposar una retallada del marge de maniobra amb els reis espanyols.
Però la crisi econòmica també va arribar a
Castella. La davallada del comerç espanyol amb Amèrica
va coincidir amb una època de gran expansió territorial
d'Espanya i amb diferents fronts bèl.lics oberts en els seus
dominis. Les revoltes europees buidaven les arques de
l'Estat i els espanyols reclamaven a una Catalunya empobrida importants
contribucions econòmiques i militars. Les institucions catalanes,
amb potestat per administrar els seus ingressos, es negaren reiteradament
a col.laborar.
|
 |
|
Guerra
dels Segadors (1640-52) |
|
Al
s. XVII les guerres contra França esdevingueren una constant,
la qual cosa afectà molt directament a Catalunya i la seva
gent, obligats a allotjar les tropes i a suportar-ne els abusos.
Entre el 1640 i el 1652 va tenir lloc a Catalunya la Guerra del
Segadors, causada per la difícil situació dels camperols,
per la presència de les tropes castellanes i per les pretensions
centralistes de Felip IV d'abolir les institucions i els privilegis
seculars dels catalans.
|
|
La
duresa de la vida quotidiana
Les contínues
pestes, sequeres i revoltes pageses es veuen encara més agreujades
per un nou fenomen que es generalitzarà en temps futurs:
el bandolerisme.
La pagesia continua essent la principal activitat econòmica
però a les viles els artesans i els seus gremis van prenent
relleu. Els carrers i places van prenent el nom d'aquests artesans
i els mercats i fires esdevenen una important font de riquesa.
Paral.lelament la noblesa i els eclesiàstics acaparen les
possessions de béns i afiancen la seva posició social.
És en aquest període que molts dels castells
de la Segarra, inicialment creats amb una clara vocació
defensiva, són remodelats com a palaus o definitivament abandonats
per seus propietaris, els quals opten per iniciar una nova etapa
a la ciutat.
|
|
 |
 |
 |
|
|
Castell
de Meià (La Segarra) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
