Els Orobitg pagesos a Cervera

Alguns van continuar dedicant-se a la pagesia, però amb força problemes econòmics. Recordem que generalment tot el patrimoni familiar quedava en mans de l'hereu (el primer fill varó), mentre que la resta de germans o germanes rebien un petit dot i quedaven a l'espera de poder casar-se amb algú amb una bona posició econòmica. Per tant, fer de pagès partint pràcticament de zero i amb uns mitjans tècnics molt similars als de l'edat mitjana era una tasca prou meritòria.

Els Orobitg constructors a Cervera

D'altra banda, destaca una branca de la família Orobitg establerta a Cervera que va adoptar l'ofici de "mestre de cases" (constructor). En aquest cas els membres d'aquesta branca van gaudir d'una certa prosperitat econòmica i prestigi social. Eren temps de gran creixement a Cervera. Paral.lelament a la construcció de la Universitat, va tenir lloc una expansió econòmica i urbanística (nobles de la comarca s'estableixen al Carrer Major, s'amplia la Paeria, construcció de les esglésies de St Magí i St Cristòfol, construcció de l'edifici actual de l'Hospital de Castelltort,…).

Foren membres de la Cofraria de Sant Rafael, que era el nom que rebia el gremi de mestres de cases, per la qual cosa calia superar unes proves teòriques força complexes (planells d'edificis, càlculs arquitectònics,etc). L'ofici va passar de pares a fills durant almenys 5 generacions.

De totes maneres cal deixar constància de que algun d'ells complementava els seus ingressos transportant fins a Cervera sals de les mines de Cardona. La morositat en el pagament d'obres realitzades també estava a l'ordre del dia en aquells temps.

Els Orobitg de Cervera avui

Queda doncs molta feina per fer fins a completar l'arbre genealògic dels Orobitg que van viure a Cervera des del s.XIX fins a l'actualitat. Malgrat tot el que podem constatar és que a dia d'avui resideixen dues famílies Orobitg a Cervera. Una d'elles porta 5 generacions establerta a Cervera (uns 150 anys) i és originària de Verdú. I la segona família és la de l'hereu de Cal Niu de Granyanella, que per primer cop en 400 anys va optar per establir-se a Cervera.

L'arribada dels borbons

Modernisme, dictadura i revolució tecnològica

Però la Guerra Civil Espanyola (1936-39) i la posterior dictadura del General Franco (1939-75) van frenar en sec les aspiracions catalanistes imposant la seva visió uniformista sota el lema "Una grande y libre". L'aïllament i l'empobriment van impedir que Espanya participès directament a la Segona Guerra Mundial (1939-45).

L 'arribada de la democràcia va permetre la reinstauració de les institucions catalanes, derogades des del 1936. Alguns dels catalans que van haver d'exilar-se a causa de la guerra a països europeus o sud-americans van tornar a Cataluny. Van sorgir de nou una vitalitat cultural i econòmica que, malgrat la repressió, mai havien desaparegut. Així s'iniciava una nova lliuta per recuperar uns nivells de desenvolupament que permetessin equipara de nou Catalunya a la resta de països d'Europa.

 

 

 

 

La Universitat de Cervera convertida en hospital militar (1938)