Al llarg dels segles XVIII, XIX i XX a Granyanella convivien dues famílies amb el cognom Orobitg. En alguns documents es parla, per exemple, de Francesc Orobitg "dit de dalt". Efectivament "els de dalt" vivien a la plaça que hi ha al capdamunt del poble, mentre que els Orobitg de l'altra branca vivien a la part baixa de Granyanella, en una casa que encara avui manté el nom de Cal Niu.

Actualment ja no hi viu cap Orobitg a Granyanella. L'actual hereu de Cal Niu va traslladar-se a Cervera als anys 70, mentre que l'altra branca va traslladar-se a Bellvís.

A Granyanella hi ha una casa que rep el nom de Cal Orobitg, però que no està situada a la plaça del poble. Sabem que fa uns cinquanta anys que està deshabitada (actualment es troba en estat ruinós) i que els últims en viure-hi eren masovers del propietari.

Els Orobitg de Cal Niu eren una família senzilla. Vivien de la pagesia però, poc a poc, van anar adquirint noves terres. Eren una família implicada en la vida social. L'any 1724 Ramon Orobitg apareix en un document com a "regidor de la Universitat de Granyanella", és a dir, regidor de l'ajuntament. El 1746 el fill de Ramon, Francesc, ocuparia el mateix càrrec.

Cal destacar que els documents que fan referència a aquest fet estan escrits en castellà, mostra de la vigència del Decret de Nova Planta del 1714. En canvi, la resta de documents de la mateixa època (compres de terres, testaments, etc…) continuaven escrivint-se en català.

Dels Orobitg de Dalt només n'hem estudiat documents del s. XVIII, però podem deduir que van patir certes dificultats econòmiques. En successives generacions es dónen vendes de terres per pagar deutes, per fer front al dot d'una filla que es casava o, fins i tot, per pagar un crèdit demanat al mateix rector de Granyanella expressament per a la celebració d'una missa setmanal.

Així mateix, molts dels fills que no eren primogènits, deslliurats del lligam que suposava haver de mantenir les terres i la casa pairal rebudes en herència, marxaven de Granyanella per anar a viure a Cervera. Allà aprenien un ofici i complementaven els seus ingressos amb el cultiu d'alguna terra.

Cal recordar que al s. XVIII Cervera vivia una de les seves etapes de màxim espledor (veure Referències Històriques).

Amb la Guerra de Successió a la corona hispànica (1701-14) s'iniciava un període de profunds canvis socials, econòmics i polítics. Els intents dels borbons per uniformitzar Espanya va suposar per Catalunya la pèrdua de les seves institucions i, en conseqüència, de la seva autonomia política i econòmica.

Tanmateix Cervera i comarca es van veure afavorides per la seva simpatia cap als nous ocupants del tron espanyol; la constatació més palpable fou la construcció de la Universitat de Cervera.

A Catalunya el s.XX s'iniciava amb una vitalitat renovada, al marge de fets com la Primera Guerra Mundial (1914-18) o el crac borsari de Wall Street l'any 1929. L'empresariat remprenia el seu paper innovador i capdavanter a l'Estat espanyol, mentre que el camp ja s'havia refet de l'impacte de la fil.loxera

A Barcelona conflueixen les inquietuds culturals (exposicions universals 1888 i 1929, modernisme, …) i les inquietuds polítiques (reivindicacions sindicalistes, pretensions independentistes,…).